T’estimo,
t’estimo amb la
incertesa de no saber
si viure’m una
vida junts,
però la desitjo.
T’escolto,
t’escolto els
teus pensaments
que són com
onades al mar
que venen i se’n van.
T’admiro,
t’admiro perquè
al teu costat aprenc
i creixo,
fent-me més
forta.
T’agraeixo,
t’agraeixo el
temps, l’espai, la cura,
tot el que
aprenem els dos junts,
en aquest camí en
comú.
I et torno a
estimar,
perquè t’estimo
i em venen mil
paraules al cap
per descriure-ho,
la pau, la tranquil·litat,
l’harmonia,
l’amor que sento
al teu costat,
em fas feliç.
I per últim cop
et dic;
que t’estimo.
