Ets el cos dansaire que m’inspira,
la llum tènue que m’hidrata,
em fas créixer en poesía.

Et trobo a faltar avi.

Les teves mans pàl·lides m’abracen,

abracen a les meves tristes

que moren d’angoixa.

 

Ni una llàgrima sé que et despertarà,

no és un llarg somni,

no és la son el que t’atrapa.

 

Un crit d’amargor

et deixa sense ànima,

sense veu,

sense patiment,

et deixa nu davant la vida

em deixa sense tu

i te’n vas poc a poc

t’allunyes de mi,

de nosaltres

i ens deixes.

 

Només queda cos,

ja no hi ha ànima

i records que en l’oblit mai moren,

no moriran ni que jo ho faci,

et trobo a faltar avi.

Al matí.

Al matí vull despertar-te a tu,
vull veure la llum,
com somrius al matí,
com gemegues de nit,
com et retorces dormint,
vull veure la teva figura fosca.
Al matí vull despertar-me amb tu.

He sentit i ho desitjo.

He sentit amor i no t’estimo,
he sentit complicitat i no he sigut còmplice,

he sentit enamorament i no estic enamorada,
he sentit desig i si que ho desitjo.

I besa'm aquí.
Si just aquí, sí.
Besa'm sí, aquí.
I fes-ho molt poc a poc.