Estima, estima amb totes les teves forces, però per sobre de tot estima’t a tu mateixa.

Allà és on et vull.

On els carrers són humits,
l’amor també ho és,
la tristesa és càlida
i el dolor és foc
que et crema l’ànima lentament,
poc a poc et separa
et transforma en una cosa que tu no ets
et contempla sense mirar-te
i et sedueix sense provocar.
 
Allà és on et vull
estimant-me en una cantonada
trencant esquemes sense saciar-nos
sense control, sense despeses,
que sigui una bogeria desmesurada,
la nostra bogeria  que només nosaltres ho sapiguem.

Deixem-nos portar pel que ens mata,
vivents i intrínsecs.
Jo cada dia, t’estimo més,
sense voler.

Allí es donde te quiero.

Donde las calles son húmedas,
el amor también lo es,
la tristeza es cálida
y el dolor es fuego
que te abrasa el alma lentamente,
poco a poco te diside
te transforma en algo que tú no eres
te contempla sin mirarte
y te seduce sin provocar.
 
Allí es donde te quiero
amándome en una esquina
rompiendo esquemas sin saciarnos
sin control, sin gasto,
que sea una locura desmesurada,
nuestra locura y que solo nosotros lo sepamos.
 
Dejémonos llevar por lo que nos mata,
vivientes e intrínsecos.
Yo cada día, te amo más,
sin querer.

(À)mor

Tens uns llavis tan delicats,

que contemplats

per la meva boca,

la teva vull besar.

El teu cos

evoca un elixir

que és la teva aigua,

el meu perfum,

dia i nit.

 

T'inhalo,

i respiro aquesta apreciada olor

que em desconcerta la ment

i em transporta a un altre lloc,

a petits records que construïm,

a grans moments

en construcció.

 

La teva pell

pàl·lidament bronzejada

és rosada a la meva primavera,

és calor a la tardor

i un miratge d'estiu.

 

Et palpo

ben suau

amb la mirada

i els meus ulls verds

no poden deixar

de viure la teva experiència.

Y si quieres
yo te escribo algo,
te digo algo bonito
con sentimiento,
con ternura
te hago un poema,
te regalo una flor,
te pinto desnuda.

Ella i ell.

Ella
 
Vull passió amb tu,
fer l’amor sense parar
i no cansar-me
tenir un petit espai íntim
que sigui casa nostre,
volar d’orgasme a orgasme
i no parar.

Ho tinc clar,
et vull d’amant,
sabent que ens direm
t’estimo,
de tant en tant.


Ell

Els cops que vulguem,
tota l’estona.
Vull fer-te l’amor suau,
sense pressa primer
per després pujar el ritme
com puja la meva pulsació al veure’t nua.

Vull que sentis el que no has sentit
i que facis el que no t’has atrevit a fer,
et vull fer meva,
et vull fer teva.

Estima'm.

Estima’m a mi,

si a mi tota plena, ben completa

sense penes,

sense vergonyes.

Estima’m a mi

com m’estimo i com t’estimo,

com la lluna estima al sol

i la pluja a la humitat.

Estima’m quan fem l’amor

estima’m quan fem la pena

quan l’aire no ens deixa respirar

quan l’alegria ens absorbeix.

Estima’m forta i valenta

dura i lluitadora.

Estima’m lliure,

orgàsmica.

Estima’m amb el cor,

la ment, el tacte

estima’m amb el cos

amb l’aire que respirem.

Estima’m jove i verge,

vella i lletja.

Estima’m brusca i salvatge,

tranquil·la i afable.

Estima’m amb l’ànima

que fa que els sentiments flueixin,

com ho fan les fulles a la tardor

i els cors enamorats a la primavera.

Ámame.

Ámame a mí,

si a mí toda llena, bien completa

sin penas

sin vergüenzas.

Ámame a mí

como me amo y como te amo,

como la luna ama al sol

y la lluvia a la humedad.

Ámame cuando hacemos el amor

ámame cuando hacemos la pena

cuando el aire no nos deja respirar

cuando la alegría nos absorbe.

Ámame fuerte i valiente

dura y luchadora.

Ámame libre,

orgásmica.

Ámame con el corazón,

la mente, el tacto

ámame con el cuerpo

con el aire que respiramos.

Ámame joven y virgen,

vieja y fea.

Ámame brusca i salvaje

tranquilla y apacible.

Ámame con el alma

que hace que los sentimientos fluyan,

como lo hacen las hojas en otoño

y los corazones enamorados en primavera.

Ets el cos dansaire que m’inspira,
la llum tènue que m’hidrata,
em fas créixer en poesía.

Et trobo a faltar avi.

Les teves mans pàl·lides m’abracen,

abracen a les meves tristes

que moren d’angoixa.

 

Ni una llàgrima sé que et despertarà,

no és un llarg somni,

no és la son el que t’atrapa.

 

Un crit d’amargor

et deixa sense ànima,

sense veu,

sense patiment,

et deixa nu davant la vida

em deixa sense tu

i te’n vas poc a poc

t’allunyes de mi,

de nosaltres

i ens deixes.

 

Només queda cos,

ja no hi ha ànima

i records que en l’oblit mai moren,

no moriran ni que jo ho faci,

et trobo a faltar avi.

Al matí.

Al matí vull despertar-te a tu,
vull veure la llum,
com somrius al matí,
com gemegues de nit,
com et retorces dormint,
vull veure la teva figura fosca.
Al matí vull despertar-me amb tu.

He sentit i ho desitjo.

He sentit amor i no t’estimo,
he sentit complicitat i no he sigut còmplice,

he sentit enamorament i no estic enamorada,
he sentit desig i si que ho desitjo.

I besa'm aquí.
Si just aquí, sí.
Besa'm sí, aquí.
I fes-ho molt poc a poc.

En la brillant il·lusió que em ferma,

no escollit néixer en aquest món,
on l’horitzó que percebo és taronja,
on l’horitzó que penso és groc
i el paisatge que sento és verd
i tou.

I tant mort era ell com el seu cor jove.

En un sospir d’alè
conflueixen les meves llàgrimes.
Era estiu potser
quan les seves carícies em destruïen.
Perfilava la meva cintura
silueta mullada en l’amargura
d’una noia jove,
vella maltractada
per l’amor d’un home
que no sabia que era, que d’això ell n’era pobre.
I tant mort era ell com el seu cor jove.

Et miro i em miro.

Et miro i veig tanta vida.
Veig un somriure, un petó, una carícia.
Et miro, em miro, i ens veig tan joves.

Ahora a mí me toca.

Me desnuda, lo desnudo y desnudos nos enfrentamos a la guerra. Me besa, me muerde los labios, los pechos, el vientre. Sus besos bajan, la guerra que se traslada a otro frente. Confronta con mis labios, entra en conflicto con ellos, su lengua batalla en una guerra sin pausa, detenidamente. Mi piel se rinde, mi clítoris explota, mis labios lo besan confrontando otra zona. Firmamos un tratado, otra guerra más, un orgasmo. Ahora a mí me toca.

Mort i naixement.

S’ha mort amb mi

una part que amb mi vivia,

un vell record que en l’oblit arrossegava.

Fred com l’hivern el seu cor ha deixat de bategar

i el meu cos torna a créixer en poesia.

Muerte y nacimiento.

Se ha muerto conmigo
una parte que conmigo vivía,
un viejo recuerdo que en el olvido arrastraba.
Frío como el invierno su corazón ha dejado de latir
y mi cuerpo vuelve a crecer en poesía.

Estiu II.

Nits nues a la platja
envolten el meu cos de sorra,
mullat d'amor en la foscor d'una lluna plena, 

crema la flama en l'aire, 

en les nostres veus mudes.

Verano II.

Noches desnudas en la playa
rodean mi cuerpo de arena,
mojado de amor en la oscuridad de una luna llena,
arde la llama en el aire,
en nuestras voces mudas.

Las poetisas mueren escribiendo amor,
a mí escribir me mata
me sangra el corazón.

Nada.

Algunas personas tienen "nada", eso que muchas desean y no tienen, nada más que nada, nada que desear, nada que no quieran tener los otros. Nada como un "todo" para las otras, nada para ellas.

Res.

Algunes persones tenen "res", allò que moltes desitgen i no tenen, res més que "res", res que no desitjar, res que no vulguin tindre les altres. Res com un "tot" per a les altres, res per a elles.

Febre.

Sense delit el meu cos ardent dansa entre les robes que l'abracen, es balanceja envoltat pels llençols dels mals de cap, la febre m'ataca mentre els ulls se'm tanquen en un somni plàcid.

Fiebre.

Sin deleite mi cuerpo ardiente danza entre las ropas que lo abrazan, se balancea rodeado por las sábanas de los dolores de cabeza, la fiebre me ataca mientras los ojos se me cierran en un sueño plácido.

Verano I.

Salado y moreno,

radiante y joven.

Brisa suave,

gaviotas en el aire

voltean en la mar,

en la playa danzante.

Las olas vienen,

Las olas se van.

Como un viejo recuerdo que no se olvida

hacemos el amor en la añoranza

en un pequeño paraíso arenoso,

húmedo y salado.

Cervezas frías,

días calurosos,

noches que nunca se acaban.

Besos salados,

caricias doradas

marcan nuestras huellas.

¡Verano no te vayas

que no te quiero olvidar!

Estiu I.

Salat i morè,

radiant i jove.

Brisa suau,
gavines en l'aire
volten en la mar, 
en la platja dansaire.

Les onades venen,
les onades se’n van.

Com un vell record que no s'oblida

fem l'amor en l’enyorança
en un petit paradís sorrenc,
humit i salat.

Cerveses fredes,

dies calorosos

nits que mai s’acaben.

Petons salats,
carícies daurades,

marquen les nostres petjades.

Estiu no te’n vaguis

que no et vull oblidar!

T'estimo.

T’estimo d’una forma jove,

d’una forma innocent i juganera,

recalcada.

T’estimo sense deixar d’apreciar que som joves,

encara que siguem amics de dia,

amants de nit.

T’estimo jove, fort, esvelt.

T’estimo, t’estimo d’una forma jove.

La nostra estació.

Et trobo a faltar (A)stiu,

tu ets qui més m’inspira (A)stiu.
I com en un joc de paraules,
el teu nom,
la nostra estació
i jo,
et trobo a faltar (A)stiu.

Ciberespacio.

La sociedad se transforma
perdiendo su forma,
camina sin rumbo
en un no lugar llamado mundo,
donde el tiempo y el espacio
no se conciben ni lento ni despacio.

Dos polos opuestos,

uno de vivos otro de muertos,
de turistas y vagabundos,
de maleantes y trotamundos.

Inseguridad e incerteza,

deseo, consumismo, gasto
y demasiada pobreza.

La salud es un negocio,

enfermar es algo más que un ocio.

 Precarios nos sentimos,
dudosos vivimos,

en un control permanente
sin poder ejercitar la mente.

Prisiones y matices,

excluidos, paredes y tapices.

Expresamos y luchamos
pero el poder nos domina,
controla que es la vida.
Capitalismo y globalización
unidos en una sola acción
armas, poder y destrucción.

Incrementar mercados,
descapitalizar poblados.
Universalmente
desunen a la gente.
Arruinan un mundo,
donde la promesa es esperanza,
donde nada ya es profundo.