La noia dels llavis vermells

diumenge, 13 de setembre del 2015

Et miro i em miro.

Et miro i veig tanta vida.
Veig un somriure, un petó, una carícia.
Et miro, em miro, i ens veig tan joves.
Publicat per Unknown a diumenge, de setembre 13, 2015
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Relats en Català

Relats en Català

Arxius del blog

  • ►  2020 (1)
    • ►  de març (1)
  • ►  2018 (2)
    • ►  de febrer (2)
  • ►  2017 (2)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de febrer (1)
  • ►  2016 (10)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (7)
  • ▼  2015 (31)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (7)
    • ►  d’octubre (5)
    • ▼  de setembre (4)
      • En la brillant il·lusió que em ferma, no escoll...
      • I tant mort era ell com el seu cor jove.
      • Et miro i em miro.
      • Ahora a mí me toca.
    • ►  de març (5)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (7)
  • ►  2014 (21)
    • ►  de desembre (13)
    • ►  de novembre (3)
    • ►  de setembre (5)
  • ►  2013 (1)
    • ►  de desembre (1)

Pàgines vistes en total

Tema Senzill. Amb la tecnologia de Blogger.