Estima’m a mi,
si a mi tota plena, ben completa
sense penes,
sense vergonyes.
Estima’m a mi
com m’estimo i com t’estimo,
com la lluna estima al sol
i la pluja a la humitat.
Estima’m quan fem l’amor
estima’m quan fem la pena
quan l’aire no ens deixa respirar
quan l’alegria ens absorbeix.
Estima’m forta i valenta
dura i lluitadora.
Estima’m lliure,
orgàsmica.
Estima’m amb el cor,
la ment, el tacte
estima’m amb el cos
amb l’aire que respirem.
Estima’m jove i verge,
vella i lletja.
Estima’m brusca i salvatge,
tranquil·la i afable.
Estima’m amb l’ànima
que fa que els sentiments flueixin,
com ho fan les fulles a la tardor
i els cors enamorats a la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.