Com una il·lusió
la vida et vola
sense sentir
calor.
Ni hi són les llàgrimes
ni tampoc els
plors,
però potser hi
haurien d’ésser
en aquest dolor.
No hi ha cabuda
en aquest sentiment,
podríem dir-li traïció,
que quan una t’estima
t’abraça l’ànima
amb fervor
i no t’apunyala
com si es tractés
d’un malson.
Estimada quina
pena
que no hagis
après res
desprès de tan
dolor.
Però ja ho deixo,
allibera’t d’aquesta
(aflicció),
si t’és possible,
perdona’t des del
cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.