XXIII-IV-MMXVI

No conec a ningú,
que tingui una forma
tan delicada de moure's, mirar, escoltar;
que amagui un gran astre
en uns petits i lluents ulls avellana,
que cremen l'obscuritat.

No conec a ningú,
que m'entengui tant,
que a vegades tinc por,
perquè
i si m'entenc més del que jo ho faig
amb mi mateixa.

No conec a ningú,
que em transmeti tanta empatia,
que si plora, ploro jo,
que si ploro, plora ell,
sigui de por, dolor,
amor o alegria.

No conec a ningú,
que rigui de les meves pallassades,
fins i tot
de les que no fan riure,
que són
moltes.