Ets el cos dansaire que m’inspira,
la llum tènue que m’hidrata,
em fas créixer en poesía.

Et trobo a faltar avi.

Les teves mans pàl·lides m’abracen,

abracen a les meves tristes

que moren d’angoixa.

 

Ni una llàgrima sé que et despertarà,

no és un llarg somni,

no és la son el que t’atrapa.

 

Un crit d’amargor

et deixa sense ànima,

sense veu,

sense patiment,

et deixa nu davant la vida

em deixa sense tu

i te’n vas poc a poc

t’allunyes de mi,

de nosaltres

i ens deixes.

 

Només queda cos,

ja no hi ha ànima

i records que en l’oblit mai moren,

no moriran ni que jo ho faci,

et trobo a faltar avi.

Al matí.

Al matí vull despertar-te a tu,
vull veure la llum,
com somrius al matí,
com gemegues de nit,
com et retorces dormint,
vull veure la teva figura fosca.
Al matí vull despertar-me amb tu.

He sentit i ho desitjo.

He sentit amor i no t’estimo,
he sentit complicitat i no he sigut còmplice,

he sentit enamorament i no estic enamorada,
he sentit desig i si que ho desitjo.

I besa'm aquí.
Si just aquí, sí.
Besa'm sí, aquí.
I fes-ho molt poc a poc.

En la brillant il·lusió que em ferma,

no escollit néixer en aquest món,
on l’horitzó que percebo és taronja,
on l’horitzó que penso és groc
i el paisatge que sento és verd
i tou.

I tant mort era ell com el seu cor jove.

En un sospir d’alè
conflueixen les meves llàgrimes.
Era estiu potser
quan les seves carícies em destruïen.
Perfilava la meva cintura
silueta mullada en l’amargura
d’una noia jove,
vella maltractada
per l’amor d’un home
que no sabia que era, que d’això ell n’era pobre.
I tant mort era ell com el seu cor jove.

Et miro i em miro.

Et miro i veig tanta vida.
Veig un somriure, un petó, una carícia.
Et miro, em miro, i ens veig tan joves.

Ahora a mí me toca.

Me desnuda, lo desnudo y desnudos nos enfrentamos a la guerra. Me besa, me muerde los labios, los pechos, el vientre. Sus besos bajan, la guerra que se traslada a otro frente. Confronta con mis labios, entra en conflicto con ellos, su lengua batalla en una guerra sin pausa, detenidamente. Mi piel se rinde, mi clítoris explota, mis labios lo besan confrontando otra zona. Firmamos un tratado, otra guerra más, un orgasmo. Ahora a mí me toca.

Mort i naixement.

S’ha mort amb mi

una part que amb mi vivia,

un vell record que en l’oblit arrossegava.

Fred com l’hivern el seu cor ha deixat de bategar

i el meu cos torna a créixer en poesia.

Muerte y nacimiento.

Se ha muerto conmigo
una parte que conmigo vivía,
un viejo recuerdo que en el olvido arrastraba.
Frío como el invierno su corazón ha dejado de latir
y mi cuerpo vuelve a crecer en poesía.

Estiu II.

Nits nues a la platja
envolten el meu cos de sorra,
mullat d'amor en la foscor d'una lluna plena, 

crema la flama en l'aire, 

en les nostres veus mudes.

Verano II.

Noches desnudas en la playa
rodean mi cuerpo de arena,
mojado de amor en la oscuridad de una luna llena,
arde la llama en el aire,
en nuestras voces mudas.

Las poetisas mueren escribiendo amor,
a mí escribir me mata
me sangra el corazón.

Nada.

Algunas personas tienen "nada", eso que muchas desean y no tienen, nada más que nada, nada que desear, nada que no quieran tener los otros. Nada como un "todo" para las otras, nada para ellas.

Res.

Algunes persones tenen "res", allò que moltes desitgen i no tenen, res més que "res", res que no desitjar, res que no vulguin tindre les altres. Res com un "tot" per a les altres, res per a elles.

Febre.

Sense delit el meu cos ardent dansa entre les robes que l'abracen, es balanceja envoltat pels llençols dels mals de cap, la febre m'ataca mentre els ulls se'm tanquen en un somni plàcid.

Fiebre.

Sin deleite mi cuerpo ardiente danza entre las ropas que lo abrazan, se balancea rodeado por las sábanas de los dolores de cabeza, la fiebre me ataca mientras los ojos se me cierran en un sueño plácido.

Verano I.

Salado y moreno,

radiante y joven.

Brisa suave,

gaviotas en el aire

voltean en la mar,

en la playa danzante.

Las olas vienen,

Las olas se van.

Como un viejo recuerdo que no se olvida

hacemos el amor en la añoranza

en un pequeño paraíso arenoso,

húmedo y salado.

Cervezas frías,

días calurosos,

noches que nunca se acaban.

Besos salados,

caricias doradas

marcan nuestras huellas.

¡Verano no te vayas

que no te quiero olvidar!

Estiu I.

Salat i morè,

radiant i jove.

Brisa suau,
gavines en l'aire
volten en la mar, 
en la platja dansaire.

Les onades venen,
les onades se’n van.

Com un vell record que no s'oblida

fem l'amor en l’enyorança
en un petit paradís sorrenc,
humit i salat.

Cerveses fredes,

dies calorosos

nits que mai s’acaben.

Petons salats,
carícies daurades,

marquen les nostres petjades.

Estiu no te’n vaguis

que no et vull oblidar!

T'estimo.

T’estimo d’una forma jove,

d’una forma innocent i juganera,

recalcada.

T’estimo sense deixar d’apreciar que som joves,

encara que siguem amics de dia,

amants de nit.

T’estimo jove, fort, esvelt.

T’estimo, t’estimo d’una forma jove.