Tu que una vegada vas ser dolenta
ets amiga,ets germana.
Els teus cabells llargs
cauen arrissats,
tapen la teva mirada.
Ulls dubtosos,
tristos i plorosos.
Verds com la Terra,
grocs com el Sol,
cremen en la boira.
El teu rostre és pàl·lid,
rodó com la lluna,
fi, bonic,
suau com una ploma.
No peses,
t'esvaeixes
però romans
a l'interior de la teva gran amiga la Lluna.
Combatent i companya de llit,
de somnis i malsons,
de nit i de matins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.