Constel·lació.

I diguem que sóc aquí

al bosc,

enmig de la muntanya

jo sola,

mirant el cel estrellat.

Em recorda a tu.

Em recorda la constel·lació preciosa

que amagues en la teva esquena.

Estels vius i altres morts,

fugaços i invencibles,

tots ells imprescindibles.

I aquí sola recordo ho bell que ets per fora,

i ho hermós que ets per dins.