dilluns, 15 de desembre del 2014

Nua.

I nua em sento,
nua sóc.

Grimpa ell entre les meves cames,
comença besant les meves arrels.
Recorre a petons cada part de les meves cuixes.
Llisca la seva mirada
on les flors floreixen,
on la gespa és verda.

Els seus llavis em besen,
besen els meus humits,
la seva llengua es torça.
Entra en el meu jardí,
humit, suau, llis.

Cada petó és aigua,
i gota a gota
com si d'una pluja es tractés
ell rega el meu cos.
L'inunda, el creix,
l'humiteja.
Fa del meu cos un llac d'amor.

Nua m'atrapa,
nua em mou.
M'agita com el vent de tardor
i encén el meu cos com la calitja d'estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.