dijous, 19 de febrer del 2015

Res.

Algunes persones tenen "res", allò que moltes desitgen i no tenen, res més que "res", res que no desitjar, res que no vulguin tindre les altres. Res com un "tot" per a les altres, res per a elles.

divendres, 30 de gener del 2015

Febre.

Sense delit el meu cos ardent dansa entre les robes que l'abracen, es balanceja envoltat pels llençols dels mals de cap, la febre m'ataca mentre els ulls se'm tanquen en un somni plàcid.

Fiebre.

Sin deleite mi cuerpo ardiente danza entre las ropas que lo abrazan, se balancea rodeado por las sábanas de los dolores de cabeza, la fiebre me ataca mientras los ojos se me cierran en un sueño plácido.

dimecres, 28 de gener del 2015

Verano I.

Salado y moreno,
radiante y joven.

Brisa suave,
gaviotas en el aire
voltean en la mar,
en la playa danzante.

Las olas vienen,
Las olas se van.

Como un viejo recuerdo que no se olvida
hacemos el amor en la añoranza
en un pequeño paraíso arenoso,
húmedo y salado.

Cervezas frías,
días calurosos,
noches que nunca se acaban.

Besos salados,
caricias doradas
marcan nuestras huellas.

¡Verano no te vayas
que no te quiero olvidar!

dimarts, 27 de gener del 2015

Estiu I.

Salat i morè,
radiant i jove.

Brisa suau,
gavines en l'aire
volten en la mar, 
en la platja dansaire.


Les onades venen,
les onades se’n van.


Com un vell record que no s'oblida
fem l'amor en l’enyorança
en un petit paradís sorrenc,
humit i salat.

Cerveses fredes,
dies calorosos
nits que mai s’acaben.

Petons salats,
carícies daurades,
marquen les nostres petjades.

Estiu no te’n vaguis
que no et vull oblidar!

dimarts, 20 de gener del 2015

T'estimo.

T’estimo d’una forma jove,
d’una forma innocent i juganera,
recalcada.
T’estimo sense deixar d’apreciar que som joves,
encara que siguem amics de dia,
amants de nit.
T’estimo jove, fort, esvelt.
T’estimo, t’estimo d’una forma jove.

La nostra estació.

Et trobo a faltar (A)stiu,
tu ets qui més m’inspira (A)stiu.
I com en un joc de paraules,
el teu nom,
la nostra estació
i jo,

et trobo a faltar (A)stiu.

diumenge, 18 de gener del 2015

Ciberespacio.

La sociedad se transforma
perdiendo su forma,
camina sin rumbo
en un no lugar llamado mundo,
donde el tiempo y el espacio
no se conciben ni lento ni despacio.

Dos polos opuestos,
uno de vivos otro de muertos,
de turistas y vagabundos,
de maleantes y trotamundos.

Inseguridad e incerteza,
deseo, consumismo, gasto
y demasiada pobreza.
La salud es un negocio,
enfermar es algo más que un ocio.

 Precarios nos sentimos,
dudosos vivimos,
en un control permanente
sin poder ejercitar la mente.
Prisiones y matices,
excluidos, paredes y tapices.

Expresamos y luchamos
pero el poder nos domina,
controla que es la vida.
Capitalismo y globalización
unidos en una sola acción
armas, poder y destrucción.

Incrementar mercados,
descapitalizar poblados.
Universalmente
desunen a la gente.
Arruinan un mundo,
donde la promesa es esperanza,
donde nada ya es profundo.

dimecres, 31 de desembre del 2014

Una sola frontera ell besava.

Ell transportava els seus llavis
per totes les corbes del meu cos.
Muntanya a muntanya recorria,
com si d'una sola carretera es tractés,
una sola frontera ell besava.

Traçava el camí,
besava la via
fins a arribar al cim,
més li va durar arribar en un dia.

Una sola frontera él besaba.

Él transportaba sus labios
por todas las curvas de mi cuerpo.
Montaña a montaña recorría,
como si de una sola carretera se tratase,
una sola frontera él besaba.

Trazaba el camino,
besaba la vía
hasta llegar a la cima,
más le duro llegar en un día.

dilluns, 29 de desembre del 2014

Poetessa.

Poetessa em sento,
quan el paper en el què escric
és el teu cos,
la tinta els meus petons,
i el biògraf els meus llavis.

Poetisa.

Poetisa me siento,
cuando el papel en el que escribo
es tu cuerpo,
la tinta mis besos,
y el bolígrafo mis labios.

dissabte, 20 de desembre del 2014

Constel·lació.

I diguem que sóc aquí
al bosc,
enmig de la muntanya
jo sola,
mirant el cel estrellat.
Em recorda a tu.
Em recorda la constel·lació preciosa
que amagues en la teva esquena.
Estels vius i altres morts,
fugaços i invencibles,
tots ells imprescindibles.
I aquí sola recordo ho bell que ets per fora,
i ho hermós que ets per dins.

Constelación.

Y digamos que estoy aquí
en el bosque,
en medio de la montaña
yo sola,
mirando el cielo estrellado.
Me recuerda a ti.
Me recuerta la constelación preciosa
que escondes en tu espalda.
Estrellas vivas y otras muertas,
fugaces e invencibles,
todas ellas imprescindibles.
Y aquí sola recuerdo lo bello que eres por fuera,
y lo hermoso que eres por dentro.

dimecres, 17 de desembre del 2014

Amiga, combatent, companya.

Tu que una vegada vas ser dolenta
ets amiga,
ets germana.

Els teus cabells llargs
cauen arrissats,
tapen la teva mirada.

Ulls dubtosos,
tristos i plorosos.
Verds com la Terra,
grocs com el Sol,
cremen en la boira.

El teu rostre és pàl·lid,
rodó com la lluna,
fi, bonic,
suau com una ploma.

No peses,
t'esvaeixes
però romans
a l'interior de la teva gran amiga la Lluna.

Combatent i companya de llit,
de somnis i malsons,
de nit i de matins.

Amiga, combatiente, compañera.

Tú que una vez fuiste mala
eres amiga,
eres hermana.
 
Tus cabellos largos
caen rizados,
tapan tu mirada.
 
Ojos dudosos,
tristes y llorosos.
Verdes como la Tierra,
amarillos como el Sol,
arden en la niebla.
 
Tu rostro es pálido,
redondo como la luna,
fino, hermoso,
suave como una pluma.
 
No pesas,
te desvaneces
pero permaneces
en el interior de tu gran amiga la Luna.
 
Combatiente y compañera de cama,
de sueños y pesadillas,
de noche y de mañana.

dilluns, 15 de desembre del 2014

Com tu ósses comprendre’m a mi.

Com tu ósses comprendre’m a mi
sinó és amb el teu tacte i la teva dolçor.
Em folles nua,
m'inspires tendresa.
Les teves mans em delecten,
la teva boca em fon.

Com tu ósses comprendre'm a mi
sinó és amb la teva penetrant mirada,
i el teu alè calent.
Nua ment, lliure i clara.
La teva intel·ligència em plau, dia i nit,
el teu cos m'ensenya que és el gaudi.

Como tú osas comprenderme a mí.

Como tú osas comprenderme a mí
sino es con tu tacto y tu dulzura.
Me follas desnuda,
me inspiras ternura.
Tus manos me deleitan,
tu boca me funde.
 
Como tú osas comprender me a mí
sino es con tu penetrante mirada,
y tu aliento caliente.
Desnuda mente, libre y clara.
Tu inteligencia me complace, día y noche,
tu cuerpo me enseña que es el goce.

Nua.

I nua em sento,
nua sóc.

Grimpa ell entre les meves cames,
comença besant les meves arrels.
Recorre a petons cada part de les meves cuixes.
Llisca la seva mirada
on les flors floreixen,
on la gespa és verda.

Els seus llavis em besen,
besen els meus humits,
la seva llengua es torça.
Entra en el meu jardí,
humit, suau, llis.

Cada petó és aigua,
i gota a gota
com si d'una pluja es tractés
ell rega el meu cos.
L'inunda, el creix,
l'humiteja.
Fa del meu cos un llac d'amor.

Nua m'atrapa,
nua em mou.
M'agita com el vent de tardor
i encén el meu cos com la calitja d'estiu.

Desnuda.

Y desnuda me siento,
desnuda soy.
 
Trepa él entre mis piernas,
empieza besando mis raíces.
Recorre a besos cada parte de mis muslos.
Desliza su mirada
donde las flores florecen,
donde el césped es verde.
 
Sus labios me besan,
besan los míos húmedos,
su lengua se tuerce.
Entra en mi jardín,
húmedo, suave, terso.
 
Cada beso es agua,
y gota a gota
como si de una lluvia se tratara
él riega mi cuerpo.
Lo inunda, lo crece,
lo humedece.
Hace de mi cuerpo un lago de amor.
 
Desnuda me atrapa,
desnuda me mueve.
Me agita como el viento de otoño
y enciende mi cuerpo como la calima de verano.

dilluns, 1 de desembre del 2014

Benvolguda tardor.

Ningú sospita que ell i jo ho fem,
ningú sap que ens besem.
No ens senten, no ens veuen
perquè ens amaguem.
Ens endinsem en la profunditat de la naturalesa,
en la humitat frondosa dels arbres,
en el càntic dels ocells, en la suau brisa de les fulles,
en el so del rierol, en el silenci de la tardor.
Ens arrambem als arbres, ens perdem pel bosc
i sortim pels matolls.

Ens perdem en l'oblit del que som, fugim ben lluny
i només sentim.