Fred hivern.

És fred l'hivern
que el meu cor gela,
tan fred que ni centenars d'homes
acaben amb semblant guerra.

Tristesa, dolor i amargor
és el que sento,
perquè el meu cor gelat
es trenca en els meus pensaments.

El meu cos ja no estima
no creix en poesia,
es mor lentament
com l'heura freda.

És trist saber i acceptar
que l'amor no dura tot els dies,
és més savi estimar-nos
sense voler-nos dia a dia.

Però tan dolorós és el desamor
que em trenca l'ànima en dolor i en poesia,
que ja no brota cap flor
en aquesta estimada vida meva.

Que dolces eren les seves paraules
quan murmuraven les meves orelles,
i que amarg és el saber
que ara tals desgràcies
no gemeguen ni en udols.

És cru enamorar-se,
però més dur és el desamor
que et brota l'ànima com un roser
i t’apunyala el cor.

L'hivern s'acosta
i s'apodera del meu cor,
jo ja no et vull,
no puc fer sentir al meu cor.

Si ósses retreure-ho
enganyaràs a la teva veu,
com jo m'he estat enganyant,
pensant en el nostre amor.

I que tan nostre no era
com és el teu cor,
que ara el meu amor crema en les tenebres
i no brota de la raó.

Ni cent homes
collien un amor tan immens
com el que jo pintava
sobre el teu llenç.

Escrivia dia a dia la nostra poesia
i sense retrets
ni malbarataments,
no fregava la teva alegría.

Frio invierno.

Es frio el invierno

que mi corazón hiela,
tan frio que ni cientos de hombres

acaban con semejante guerra.

Tristeza, dolor y amargura

es lo que siento,
porque mi corazón helado

se rompe en mis pensamientos.

Mi cuerpo ya no ama

no crece en poesía,
se muere lentamente

como la hiedra fría.

Es triste saber y aceptarlo
que el amor no dura todo los días,
es más sabio amarnos

sin querernos día a día.

Pero tan doloroso es el desamor

que me quiebra el alma en dolor y en poesía,
que ya no brota ninguna flor

en esta amada vida mía.

Que dulces eran sus palabras

cuando susurraban mis oídos,
y que amargo es el saber

que ahora tales desdichas

no gimen ni en aullidos.

Es crudo enamorarse,

pero más duro es el desamor

que te brota el alma como un rosal

y te apuñala el corazón.

El invierno se acerca

y se apodera de mi corazón,
yo ya no te quiero,
no puedo hacer sentir a mi corazón.

Si osas reprocharlo
engañaras a tu voz,
como yo me he estado engañando,
pensando en nuestro amor.

Y que tan nuestro no era
como es tu corazón,
que ahora mi amor arde en las tinieblas
y no brota de la razón.
 
Ni cien hombres
cosechaban un amor tan inmenso
como el que yo pintaba
sobre tu lienzo.
 
Escribía día a día nuestra poesía
y sin reproches
ni derroches,
no rozaba tu alegría.

Pinzellades.

A pinzellades llargues
ell pinta el meu quadre,
un bell paisatge
on floreix el meu jardí.
 
En la penombra,
tènue bellesa
humiteja un llac enmig
de belles flors rosades.

A pinzellades llargues
recorre cada flor dels meus llavis,
el seu pols perfila art
en el moviment de la seva llengua.

Pinceladas.

A pinceladas largas
él pinta mi cuadro,

un hermoso paisaje
donde florece mi jardín.

En la penumbra,
tenue hermosura
humedece un lago en medio
de bellas flores rosadas.

A pinceladas largas
recorre cada flor de mis labios,
su pulso perfila arte
en el movimiento de su lengua.

La Lluna i el teu somriure.

Avui la lluna té mans i peus,
i un somriure
que em recorda el teu rostre.

Masturba'm amor meu.

Masturba'm amor meu, vull que els teus dits llisquin entre els meus llavis, que juguin a fet i amagar i em palpin ben profunda, que em sacsegin els malucs i em facin vibrar el clítoris. Toca’m per tot arreu, per racons incògnits que ni jo mateixa conegui. Besa’m els llavis i humiteix-me, fes-me l'amor amb la llengua, besa el meu sexe, crea un llac de plaer immens en el nostre llit, banyem-nos en ell. Agita’m sensualment mentre em mossegues els mugrons, llépals, sigues explicita que m’excita. Xiuxiueu-me alguna cosa a cau d’orella. Freguem-nos, fem que els nostres cossos suïn d'amor, que els nostres sexes s'atreguin, s’acariciïn. Fes-me l'amor amb el tacte entre mirades còmplices. No vull que paris, que no s’acabi. Vull regar el teu jardí, inundar el nostre llit de plaer, tensar els nostres cossos, que es contreguin, congelar els nostres sentits, arribar al clímax.

Mastúrbame amor mío.

Mastúrbame amor mío, quiero que tus dedos se deslicen entre mis labios, que jueguen al escondite y me palpen bien profunda, que me sacudan las caderas y me hagan vibrar el clítoris. Tócame por todas partes, por rincones incógnitos que ni yo misma conozca. Bésame los labios y humedéceme, hazme el amor con la lengua, besa mi sexo, crea un lago de placer inmenso en nuestra cama, bañémonos en él. Agítame sensualmente mientras me muerdes los pezones, lámemelos, sé explicita que me excita. Susúrrame algo al oído. Frotémonos, hagamos que nuestros cuerpos suden de amor, que nuestros sexos se atraigan, se acaricien. Hazme el amor con el tacto entre miradas cómplices. No quiero que pares, que no se acabe. Deja que me exalte, quiero gemir, llegar al orgasmo. Quiero regar tu jardín, inundar nuestra cama de placer, tensar nuestros cuerpos y que se contraigan, congelar nuestros sentidos, llegar al clímax.

Estima, estima amb totes les teves forces, però per sobre de tot estima’t a tu mateixa.

Allà és on et vull.

On els carrers són humits,
l’amor també ho és,
la tristesa és càlida
i el dolor és foc
que et crema l’ànima lentament,
poc a poc et separa
et transforma en una cosa que tu no ets
et contempla sense mirar-te
i et sedueix sense provocar.
 
Allà és on et vull
estimant-me en una cantonada
trencant esquemes sense saciar-nos
sense control, sense despeses,
que sigui una bogeria desmesurada,
la nostra bogeria  que només nosaltres ho sapiguem.

Deixem-nos portar pel que ens mata,
vivents i intrínsecs.
Jo cada dia, t’estimo més,
sense voler.

Allí es donde te quiero.

Donde las calles son húmedas,
el amor también lo es,
la tristeza es cálida
y el dolor es fuego
que te abrasa el alma lentamente,
poco a poco te diside
te transforma en algo que tú no eres
te contempla sin mirarte
y te seduce sin provocar.
 
Allí es donde te quiero
amándome en una esquina
rompiendo esquemas sin saciarnos
sin control, sin gasto,
que sea una locura desmesurada,
nuestra locura y que solo nosotros lo sepamos.
 
Dejémonos llevar por lo que nos mata,
vivientes e intrínsecos.
Yo cada día, te amo más,
sin querer.

(À)mor

Tens uns llavis tan delicats,

que contemplats

per la meva boca,

la teva vull besar.

El teu cos

evoca un elixir

que és la teva aigua,

el meu perfum,

dia i nit.

 

T'inhalo,

i respiro aquesta apreciada olor

que em desconcerta la ment

i em transporta a un altre lloc,

a petits records que construïm,

a grans moments

en construcció.

 

La teva pell

pàl·lidament bronzejada

és rosada a la meva primavera,

és calor a la tardor

i un miratge d'estiu.

 

Et palpo

ben suau

amb la mirada

i els meus ulls verds

no poden deixar

de viure la teva experiència.

Y si quieres
yo te escribo algo,
te digo algo bonito
con sentimiento,
con ternura
te hago un poema,
te regalo una flor,
te pinto desnuda.

Ella i ell.

Ella
 
Vull passió amb tu,
fer l’amor sense parar
i no cansar-me
tenir un petit espai íntim
que sigui casa nostre,
volar d’orgasme a orgasme
i no parar.

Ho tinc clar,
et vull d’amant,
sabent que ens direm
t’estimo,
de tant en tant.


Ell

Els cops que vulguem,
tota l’estona.
Vull fer-te l’amor suau,
sense pressa primer
per després pujar el ritme
com puja la meva pulsació al veure’t nua.

Vull que sentis el que no has sentit
i que facis el que no t’has atrevit a fer,
et vull fer meva,
et vull fer teva.

Estima'm.

Estima’m a mi,

si a mi tota plena, ben completa

sense penes,

sense vergonyes.

Estima’m a mi

com m’estimo i com t’estimo,

com la lluna estima al sol

i la pluja a la humitat.

Estima’m quan fem l’amor

estima’m quan fem la pena

quan l’aire no ens deixa respirar

quan l’alegria ens absorbeix.

Estima’m forta i valenta

dura i lluitadora.

Estima’m lliure,

orgàsmica.

Estima’m amb el cor,

la ment, el tacte

estima’m amb el cos

amb l’aire que respirem.

Estima’m jove i verge,

vella i lletja.

Estima’m brusca i salvatge,

tranquil·la i afable.

Estima’m amb l’ànima

que fa que els sentiments flueixin,

com ho fan les fulles a la tardor

i els cors enamorats a la primavera.

Ámame.

Ámame a mí,

si a mí toda llena, bien completa

sin penas

sin vergüenzas.

Ámame a mí

como me amo y como te amo,

como la luna ama al sol

y la lluvia a la humedad.

Ámame cuando hacemos el amor

ámame cuando hacemos la pena

cuando el aire no nos deja respirar

cuando la alegría nos absorbe.

Ámame fuerte i valiente

dura y luchadora.

Ámame libre,

orgásmica.

Ámame con el corazón,

la mente, el tacto

ámame con el cuerpo

con el aire que respiramos.

Ámame joven y virgen,

vieja y fea.

Ámame brusca i salvaje

tranquilla y apacible.

Ámame con el alma

que hace que los sentimientos fluyan,

como lo hacen las hojas en otoño

y los corazones enamorados en primavera.

Ets el cos dansaire que m’inspira,
la llum tènue que m’hidrata,
em fas créixer en poesía.

Et trobo a faltar avi.

Les teves mans pàl·lides m’abracen,

abracen a les meves tristes

que moren d’angoixa.

 

Ni una llàgrima sé que et despertarà,

no és un llarg somni,

no és la son el que t’atrapa.

 

Un crit d’amargor

et deixa sense ànima,

sense veu,

sense patiment,

et deixa nu davant la vida

em deixa sense tu

i te’n vas poc a poc

t’allunyes de mi,

de nosaltres

i ens deixes.

 

Només queda cos,

ja no hi ha ànima

i records que en l’oblit mai moren,

no moriran ni que jo ho faci,

et trobo a faltar avi.

Al matí.

Al matí vull despertar-te a tu,
vull veure la llum,
com somrius al matí,
com gemegues de nit,
com et retorces dormint,
vull veure la teva figura fosca.
Al matí vull despertar-me amb tu.

He sentit i ho desitjo.

He sentit amor i no t’estimo,
he sentit complicitat i no he sigut còmplice,

he sentit enamorament i no estic enamorada,
he sentit desig i si que ho desitjo.

I besa'm aquí.
Si just aquí, sí.
Besa'm sí, aquí.
I fes-ho molt poc a poc.

En la brillant il·lusió que em ferma,

no escollit néixer en aquest món,
on l’horitzó que percebo és taronja,
on l’horitzó que penso és groc
i el paisatge que sento és verd
i tou.